Deprecated: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in /home/quellegeixes/old/app/webroot/forum/Sources/Load.php(183) : runtime-created function on line 3
Missatges - Raviel Beut-rom - Fòrum Ploma - Què Llegeixes?

Fòrum

*

Missatges

This section allows you to view all posts made by this member. Note that you can only see posts made in areas you currently have access to.


Messages - Raviel Beut-rom

Pàgines: [1] 2 3 ... 25
1
No s'ha comentat fins ara la curiosa decisó de l'escriptor d'embolcallar la seva trama amb el venerable tòpic del manuscrit retrobat (veure Cervantes, Manzoni… i fins i tot la recreació postmoderna del "Nom de la rosa" de Eco). Manuscrit integrat en aquest cas per un treball de reportatge (i censura!) fet per l'"editor".

2
Més que una novel.la realista, em sembla una novel.la d'idees, calada dins d'un context que pot haver estat realista, a aquella època. Però els personatges són didascàlics, excessivament polaritzats, i simmetricament oposats i complementaris entre ells. El mateix recurs "cubista" de relatar-nos la mateixa història des de 3 punts de vista treballa en aquesta direcció.
Anecdoticament, hi ha elements que m'ha cridat l'atenció:
- l'existencialisme una mica d'estar per casa de l'Adrià
- el buit còsmic de les vides d'aquestes dames burgeses (Júlia i Martina), sense treballar, sense ocupacions…
- la mecànica del festeig, implacable com un dispositiu d'alta precisió: la declaració, la presentació a casa, les tardes de passeig/bar/cine, l'administració estricta i progressiva de les effusions, per quantitat i qualitat…
- l'absència de la justificació religiosa d'aquella moral (però, no eren temps de nacionalcatolicisme?)
- l'absència de qualsevol comparació/valoració amb el món pre-guerra (això podria ser autocensura…)

Per altra banda, parlant de geometries amoroses, estic d'acord en que ens trobem davant d'un quadrat, on a cada vèrtex hi ha un personatge. Vull provar a encabirlos tots, donat raó de la seva manera de ser.
Per un costat tenim la parella Conrad/Júlia, ambdós actius, hipersexuats, depredadors.
Per l'altre costat tenim Adrià/Martina, a la vegada passius, asexuats, presa cobdiciada pels depredadors. La seva absència de libido fa pensar a un àngel.
L'eix mascle/femella, constituiu de les parelles, es desdobla alhora, considerant els rols de gènere estrictament codificats a l'època:
- Júlia, doncs, és explicitament qualificada per comportaments "poc femenins" (és activa sexualment i pren l'iniciativa): és una dona/home
- Adrià, de conseqüència, és un home amb trets femenins (passiu; resistent a les proposicions de Júlia): és un home/dona. Ambdós no es comporten com socialment s'espereria d'ells, des d'un punt de vista de gènere.
- Conrad és un home-home (caracteritzat fins i tot físicament com a "faunesc").
- Martina és obviamente una dona/dona, tan victima predestinada que fins i tot fa pensar a "Justine o les dissorts de la virtut" de Sade.

3
Molt bo el teu lapsus pedrolià (mecano-)!

4
Com a lectures recents un parell d'exemples radicalment differents de literatura italiana contemporania.

1- Vitaliano Trevisan, "I Quindicimila Passi". Un llibret curtet, àgil per fora i alhora dens per dins, amb un sorprenent aire de família amb "L'home manuscrit" de Baixauli. Els uneixen unes perturbants epifanies: l'escriptura mural en el cas de Baixauli; i la comptabilitat dels passos (com a mesura alhora de l'espai i del sentit de les coses, si encara en tenen) en el de Trevisan. I també una mateixa actitud de "revolta contra el món modern", on la depuració de l'acte creatiu sembla implicar necessàriament el rebuig i l'incomprensió reciproca amb el formiguejant pul.lular de la vida contemporania i els seu simples però poderosos apetits.

2- Wu Ming, "Manituana". Un consistent volum dedicat a una novel.la històrica, ambientada durant la guerra d'indipendència americana. Una excusa per plantejar un problema ideològic, una parabola política, una cruilla de decisions també vàlida als nostres dies. Quan el joc es fa dur, cal decidir de quina part estar.
Una partida a tres: inglesos, colons americans i… els indis. La perspectiva principal és just la d'aquests últims: les Sis Nacions Iroqueses, civilitzades i "democràtiques", exaltades com a "atenesos d'Amèrica" per les seves avançades institucions d'autogovern, i alhora exterminades sense pietat quan esdevenen aliades del Rei d'Inglaterra i sobretot quan les seves terres són un obstacle a l'expansió dels colons. El naixement d'una nació - els Estats Units - està banyat en sang: violència, llevadora de la història.






5
He llegit poques págines, i voldria compartir aquí algunes reflexions encara desordenades, en calent.
Hi ha un element folletinesc en la retrobada desprès de tants anys; i en la confusió inicial entre les dos germanes. Recorda un motiu de conte popular: el protagonista es troba en la disjuntiva d'escollir entre la germana bona i la germana dolenta. És una prova que s'ha de superar: en un cas l'ajudarà en la seva missió, en l'altre en serà una antagonista.
En una dimensió simbòlica, en realitat dos són una, dos aspectes de la mateixa persona. La presència simultania de l'amor sagrat i amor profà. O la Sophia gnostica, coincidència de contraris:
"Per què jo sóc la primera i la última.
Jo sóc l'honrada i la menyspreada.
Jo sóc la prostituta i la santa."

Sobta l'oposició insistida, reiterada, obsessiva, feixuga entre la germana carnal, sexualitzada, activa, i la germana espiritual, quasi incorporia, passiva. Actitud quasi de fòbia sexual per part del protagonista.
Oposició paral.lela entre pre-guerra - joventut, llibertat, sensualitat, espontaneitat - i post-guerra - rigidesa, maduresa, fredor, formalitat, etc -. Fa pensar que potser durant la guerra li va passar alguna cosa… Una ferida, potser? Que com a conseqüència li provoqui un estat d'impotència, com el protagonista de "Fiesta" de Hemingway?

6
Com a lectura subsidiària a tema suggereixo: "Usos amorosos de la postguerra española" de Carmen Martín Gaite.   

8
Autors de la A a la D / Re:Manuel Baixauli
« el: 03 de Abril de 2014, 08:57:54 »

"L'home manuscrit" em va impressionar. Hi ha aquesta clàssica identificació entre obra i vida, i l'una que es menja l'altra en un bucle infinit - encara que potser massa a la manera dels romàntics, a vegades, un estil "poeta maleit" massa evident pel tercer mil.lenni! - però amb imatges poderoses, audàcia i un estil ambiciós.

9
Petit espai / Re:petit espai
« el: 14 de Març de 2014, 18:46:19 »
...m'agrada que t'agradi!

10
Petit espai / Re:petit espai
« el: 14 de Març de 2014, 14:25:55 »
Us proposo el meu poema preferit, que encara i cada vegada em produeix calfreds, de tanta potència simbòlica i evocadora.

Senyores i senyors, de Gérard de Nerval...


El Desdichado

Je suis le Ténébreux, - le Veuf, - l'Inconsolé,
Le Prince d'Aquitaine à la Tour abolie :
Ma seule Étoile est morte, - et mon luth constellé
Porte le Soleil noir de la Mélancolie.

Dans la nuit du Tombeau, Toi qui m'as consolé,
Rends-moi le Pausilippe et la mer d'Italie,
La fleur qui plaisait tant à mon coeur désolé,
Et la treille où le Pampre à la Rose s'allie.

Suis-je Amour ou Phoebus ?... Lusignan ou Biron ?
Mon front est rouge encor du baiser de la Reine ;
J'ai rêvé dans la Grotte où nage la Sirène...

Et j'ai deux fois vainqueur traversé l'Achéron :
Modulant tour à tour sur la lyre d'Orphée
Les soupirs de la Sainte et les cris de la Fée.

11
Què llegeixes? / Re:L'últim llibre que ha entrat a casa meva és...
« el: 26 de Febrer de 2014, 12:32:42 »
   
 Ahir de la biblio:

 El mundo es un pañuelo - D.Lodge (recomanació de Gioconda)

...gran llibre! Divertidíssim, satíric i intel.ligent.

12
Quedem? / Re:Al febrer: Reprenem la ruta Lavínia!
« el: 20 de Febrer de 2014, 17:30:44 »
..també em voldria apuntar, si hi arribo a temps!

13
Què llegeixes? / Re:L'últim llibre que ha entrat a casa meva és...
« el: 06 de Febrer de 2014, 15:09:00 »
A la llibreria Taifa (c/ Verdi, Gràcia), l'altre dia, per adquirir "Las particulas elementales" de Houllebecq i "Crematorio" de Rafael Chirbes. Estava plena de skinheads: es presentava la novela "Mars del Carib" (ed 1884), de Sergi Pons Codina, de temàtica afí.

14
Sobre llibres / Re:llibres que parlen de cuina
« el: 28 de Gener de 2014, 17:34:54 »
Recordo una bonica escena en la "Recerca…" de Proust, quan els pares del narrador conviden a sopar a casa el senyor de Norpois, i Françoise, la cuinera, prepara el seu famós bou en gelatina. Mmmm...

15
Volia fer unes poques consideracions sobre aquesta novela, que em sembla profundament anclada a postulats romàntics.
És el conflicte entre la Llei i l'individu; la passió contra les normes. Però se sap, les passions són sovint destructives, i les comunitats es doten de normes, justament per protegir-se. A més, si qui trenca les normes és un dels garants de les mateixes (el pastor: estem clarament en una teocràcia. A Salem mana Déu) el conflicte es fa devastador.
D'altra banda, els ciutadans de Salem em semblen una comunitat esporuguida, totalment en la defensiva respecte al món que els rodeja (i possiblement respecte també als seus propis impulsos). Vet aquí doncs una altra dualitat: el món ordenat del poble (bé, fins on es pot!) i el món misteriòs, obscur i amenaçador de la natura, del bosc, que està a fora. I fa por. I a la vegada atreu: perquè allà es pot ser lliures, desvinculats de les normes comunitàries, deixant anar les passions.
Així em sembla que els personatges intepretin un rol com dins un tauler d'escacs, posicionat-se i interactuant a partir d'aquest conflictes. En aquest sentit és la novel.la verdaderament un retrat d'una comunitat, amb regust antropologic.
Hester, exiliada per la seva culpa, s'imcrusta en un rol de pària amb conducta impecable, quasi per defugir la tentació d'abandonar-ho tot i deixar-se anar al bosc, a l'Home Negre. La seva filla Pearl, crescuda lliure, a "fora", és un mitjancer entre els dos móns, encarna un rol de natura pel que té de positiu: la frescor, l'innocència, la sinceritat incorrupta pels manejos humans.
La senyora Hibbs (personatge deliciós i inquietant) sembla representar'ne l'impuls oposat: des de la comunitat s'en va vers la natura, però per raons probablement malignes.
El marit d'Hester, que hauria un lloc en la comunitat com a agraviat, prefeix renunciar-hi per la venjança, i utilitza coneixements i forces de "fora" (de la natura, dels indis) per conseguir-lo.
El pastor, pilar de la comunitat, destrossat per un conflicte insostenible, trova una epifania del que podria ser, en l'escena del bosc amb Hester, i postula una solució d'una radicalitat total: l'abandó de la comunitat.

Pàgines: [1] 2 3 ... 25
Iniciativa de:
Institució de les Lletres Catalanes
Col·labora:
Vilaweb Tv3 Catalunya Radio
Generalitat de Catalunya 100% lectors

Pla Nacional de Lectura 2012-2016

© 2018 Generalitat de Catalunya, tots els drets reservats.

Segueix-nos a:
Facebook Twitter Flickr