Deprecated: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in /home/quellegeixes/old/app/webroot/forum/Sources/Load.php(183) : runtime-created function on line 3
Missatges - Raviel Beut-rom - Fòrum Ploma - Què Llegeixes?

Fòrum

*

Missatges

This section allows you to view all posts made by this member. Note that you can only see posts made in areas you currently have access to.


Messages - Raviel Beut-rom

Pàgines: 1 [2] 3 4 ... 25
16
Dos lectures recents.
1.- "Ampliación del campo de batalla" de Michel Houellebecq. Breu, eixut, contundent, deliberadament depriment (però d'una depressió sana, útil, que et fa aturar a pensar). Sembra un Sartre jove, una actualització de la "Nausea", meny filosòfica però més viscuda.
2- "Limonov" de Emmanuel Carrère. Un personatge energètic, vital, desbordant, ambigu, dissident, bolxevic, feixista… El nou "bon selvatge", apte per l'ús, mite recurrent de qualsevol casta intel.lectual, a la recerca constant d'aquella autenticitat que tant li falta. Una narració frenètica i entusiasmant… Moscú, New York, Paris, Belgrad… i tanta Unió Soviètica! No deixarà indiferent a ningú nen de la Guerra Freda.

17
Sobre llibres / Re:Ho sento, a mi m'agraden els llibres comercials
« el: 17 de Gener de 2014, 17:25:35 »
Que cadascú - evidentment - faci el que li vingui de gust, desacomplexadament. No caldria ni dir-ho, a aquesta alçada de la decadència de la societat occidental...
Però no tot és el mateix; no tot val igual. Estic en contra del relativisme absolut (deu ser una contradicció en els termes?). Hi ha obres amb un pes específic molt diferent d'altres. Crec que la lectura no és un valor en sí mateix: el valor està en allò que es llegeix! En realitat té un caràcter merament instrumental. I no és poc: a través d'ella es guanya l'accés a determinades obres.
Altra cosa és la reflexió pedagògica, que pot arribar a considerar positiva la lectura de "Twilight" (brr…), no tant com a objectiu sinò com a etapa en l'adquisició d'un habit.

18
De la E a la K / Re:El mapa i el territori, de michel houellebecq
« el: 02 de Gener de 2014, 19:26:29 »
Fa poc he acabat "Ampliación del campo de batalla". Molt millor, a meu parer, més curt, més compacte, més eficaç. El missatge arriba directe com una bufetada (m'ha recordat llunyanament la "Nausea" de Sartre...).

19
Una lectura curiosa és "Alteracions" d'Adrià Pujol, editada per la simpàtica editorial Males Herbes, que produeix uns divertits llibrets color verd esmeralde inconfusibles en llibreria (però les extravagàncies només a l'exterior; hi ha uns interiors funcionals com ha de ser, ben resolts graficament: llegibilitat, cos i tipus de lletra, etc.).
Tornant a "Alteracions", conté un relat llarg i varis de curts. Tret significatiu, al meu veure: postmodern amb sang a les venes. Vull dir, fa una mica de desmontatge de les peces narratives (qui és l'autor? i el narrador? i el protagonista?) i parodia, canviant-te el punt de vista sense avisar, 'deconstructing' Cervantes, fins i tot (amb l'obvi ressó de "Pierre Menard, autor del Quijote" de Borges).
Això pel postmodernisme. Respecte a la sang a les venes, aquesta és proporcionada per l'aportació estilística, és a dir un llenguatge popularesc i lexicalment ric*, amb flaire expressiu i carregat de tons i ressons, saborós i estimulant.
Tot i això, el relat llarg m'ha avorrit al final. Potser el tema ja em cansa (increible l' autoreferencialitat de la intel·liguèntsia catalana: pocs i mal avinguts): una vegada més, els tics de la cultureta…
Millor els curts, compactes i directes al gra.



*Hi vaig descobrir una paraula totalment nova per a mi: "marcolfa".

20
Quellegistes, em presento... / Re:Em Presento!
« el: 12 de Desembre de 2013, 14:02:43 »
El bar de gràcia on ens va dur en Raviel, es molt recomanable, el que era infecte va ser el suc de saüc, però qui pot demanar suc de saüc!?



…eeeei! Que el suc de saüc és super sa i ple d'anti oxidants, i, fins it tot, si t'esforces una mica, bo (bé, es pot beure).



21

   Uff, Raviel no té pinta de ser un llibre per a "ànimes sensibles"  ;)


…no creguis, tot va de subtileses, introspecció i tal. No hi ha massa estripades.

22
He tornat a submergir-me en "El puente de los suspiros" de Richard Russo. Retorn a Thomaston, la ciutat de les adoberies, on el riu cada dia té un color diferent, depenent del que tenyeixen… I a la seva feroç geografia social: el Lado Oeste dels proletaris sense oportunitats, amb els infra-sectors de la Tripa, terra dels lumpen definitius, i la Loma, pocs blocs de pisos reservats als negres; el Lado Este, classe mitjana-baixa que intenta agafar l'ascensor social desllomant-se de treball (com els protagonistes, lligats a una botiga de queviures que crec mai havia tingut tanta rellevància literària!); i finalment el Burgo, el màxim, territori dels guanyadors originariament WASP (els amos de la fàbrica) on a la llarga pot arribar fins i tot algú esforçat amb bona sort (referent-se a la mescla d'irlandesos, italians, polonesos i jueus…).

23
Què llegeixes? / Re:L'últim llibre que ha entrat a casa meva és...
« el: 02 de Desembre de 2013, 08:53:24 »

  Heu parlat tant del Comissari Ricciardi que ahir em vaig comprar el primer L'hivern del comissari Ricciardi. No he llegit massa novel·la negra i ara, me n'heu fet venir ganes ganes amb els vostres comentaris. També vaig comprar Estrella distante del Roberto Bolaño, em confesso seguidora d'aquest autor.


Que gran que és Bolaño! Quina obra t'agrada més?

24
Sobre llibres / Re:Llibres i pel·lícules
« el: 28 de Novembre de 2013, 11:53:36 »
Fa poc vàren emetre "Ni un pelo de tonto" en la 2, treta de "Nobody's fool" de Richard Russo. Francament no gran cosa, la pel.licula, però m'ha fet recordar aquest escriptor.
Us agrada Richard Russo? A mi sí, em fascina la seva escriptura hipnotitzant, falsament senzilla, les seves intricades històries aparentment banals, de gent banal, però tan rica d'ambigüedat emotiva...
Va ser una descoberta casual, ho admeto, amb "El Pont dels Sospirs", un llibre-experiència per a mi, una potent dicotomia entre qui s'en va i qui es queda (i possiblement hi ha més aventura en aquest últim).



25
Sobre llibres / Re:Les escoles d'escriptura i el procés creatiu
« el: 27 de Novembre de 2013, 15:00:06 »
Lligar objectius diferents ("dansar d'arquitectura") es una mica "trampa", ja que tampoc sembla gaire plausible "nedar d'alpinisme", per exemple. L'escriptura es una eina i la literatura, la dansa, l'arquitectura, etc., disciplines-objectius diferents.

Ho confesso. Aquesta frase ("dansar d'arquitectura") no és meva. Em ressonava al cap i em semblava que venia al cas, però.. en realitat crec que la va pronunciar el músic Frank Zappa: "Writing about music is like dancing about architecture." Si és així, segurament va ser per queixar-se de la suposada inanitat dels crítics musicals. I en realitat és una altra manera per reivindicar la irreductibilitat de qualsevol expressió artística, no traduible, no comentable, no classificable (qualsevol operació d'aqust tipus implicaria inevitablment reduir-ne la portada, desfigurar-la, rebaixar-la, etc.), i… si seguin fins al final aquest raonament, no ensenyable. Nascuda com Minerva del cap de Júpiter, ja acabada i preparada i llesta pel combat.
Bé, a mi tot això recorda la teoria del geni, 100% romàntica, que - opinió personal - hauriem de superar, cap a una visió més amplia, més "antropològica" de la cultura i de l'art, inclusiva de gèneres, nivells, publics i funcions bastant més heterogènis de quant la "societat literària" o l'"acadèmia" siguin disposades a reconèixer; acceptant-ne també errors i mancances, reconeixent progressos, entrebancs i fracassos, falsos, imitacions, plàgis i vileses vàries (de le quals la història de la cultura va plena…).
Altrament, una enorme quantitat de fenòmens culturals romandrien incomprensibles: pensem a la cultura de masses, al kitsch, a l'underground, o a la mateixa trajectòria implosiva de l'art contemporàni (diguem-lo clar: amb una pèrdua profunda de rellevància social).

26
Sobre llibres / Re:Les escoles d'escriptura i el procés creatiu
« el: 21 de Novembre de 2013, 18:38:33 »
És una idea recurrent i potser em repeteixo, però tinc la sensació que la literatura, com a art de l'escriptura i del llenguatge en general, es percep com a més intel.lectual respecte a les altres arts, més conceptual, fins i tot transversal a les altres.
Efectivament es pot escriure de música, de pintura, etc., però es pot - per exemple - dansar d'arquitectura?

Menys lligada al món material, potser li costa aceptar un aprenentatge tècnic?

27
He tornat a agafar Carver després de molt de temps (i quin aire de família amb Quim Monzó!). Llegiu aquest paràgraf tan amargament sarcástic:

"Anteayer por la tarde, Amanda me decía:
—Ya no leo libros. ¿Quién tiene tiempo para leer libros? (…) —¿Quién puede concentrarse en estos tiempos? —dice mientras remueve el café—. ¿Quién lee? ¿Tú lees? —Niego con la cabeza—. Alguien leerá, supongo. Ahí están todos esos libros en los escaparates de las librerias. Y ahí tienes todos esos clubes. Alguien tiene que leer —dice—. ¿Quién? Yo no conozco a nadie que lea."

Raymond Carver, "Tres rosas amarillas", trad. Jesús Zulaika, Barcelona, Anagrama, 1988


...i després continua amb:

"Eso dijo, sin venir a cuentos. Porque no estábamos hablando de libros sino de nuestras vidas, ¿Qué tenían que ver los libros con ellas?"

Fa pensar, no creieu?


28
Sobre llibres / Re:Les escoles d'escriptura i el procés creatiu
« el: 20 de Novembre de 2013, 18:39:09 »
És curiós, per les altres disciplines artístiques ningú es sorpren si hi ha un itinerari formatiu teorico-pràctic: belles arts, conservatori, institut del teatre (que d'altra banda no garanteixen tampoc la qualitat del que surt)... Perqué sí, doncs, amb la literatura/escriptura?

29
He tornat a agafar Carver després de molt de temps (i quin aire de família amb Quim Monzó!). Llegiu aquest paràgraf tan amargament sarcástic:

"Anteayer por la tarde, Amanda me decía:
—Ya no leo libros. ¿Quién tiene tiempo para leer libros? (…) —¿Quién puede concentrarse en estos tiempos? —dice mientras remueve el café—. ¿Quién lee? ¿Tú lees? —Niego con la cabeza—. Alguien leerá, supongo. Ahí están todos esos libros en los escaparates de las librerias. Y ahí tienes todos esos clubes. Alguien tiene que leer —dice—. ¿Quién? Yo no conozco a nadie que lea."

Raymond Carver, "Tres rosas amarillas", trad. Jesús Zulaika, Barcelona, Anagrama, 1988

30
Sobre llibres / Les escoles d'escriptura i el procés creatiu
« el: 15 de Novembre de 2013, 10:32:56 »
Roser1, amb tota cordialitat, però pel gust del debat: la literatura dolenta segueix sent literatura? És a dir: Marcel Proust i Dan Brown es dediquen al mateix? O el concepte mateix de literatura és només assolible per l'Escriptor, i vedat al tècnic?

Pàgines: 1 [2] 3 4 ... 25
Iniciativa de:
Institució de les Lletres Catalanes
Col·labora:
Vilaweb Tv3 Catalunya Radio
Generalitat de Catalunya 100% lectors

Pla Nacional de Lectura 2012-2016

© 2018 Generalitat de Catalunya, tots els drets reservats.

Segueix-nos a:
Facebook Twitter Flickr