Deprecated: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in /home/quellegeixes/old/app/webroot/forum/Sources/Load.php(183) : runtime-created function on line 3
Emma, de Jane Austen. La presonera de Hartfield - Fòrum Ploma - Què Llegeixes?

Fòrum

PER PARTICIPAR EN EL FÒRUM, PRIMER T'HAS D'IDENTIFICAR O REGISTRAR-T'HI

Autor Tema: Emma, de Jane Austen. La presonera de Hartfield  (Llegit 11323 cops) rss

estrellada

  • Adult
  • Avesat
  • ****
  • Missatges: 907
  • Karma: 1549
  • llegir es viure
    • Veure Perfil
Re:Emma, de Jane Austen. La presonera de Hartfield
« Respondre #105 el: 09 de Novembre de 2013, 12:29:45 »
Lilackwine, per que no hi fiques cullerada, aquí tot s'ho val.

Viu com si haguessis de morir demà,aprèn com si haguessis de viure sempre.
         Gandhi

lilacwine

  • Adult
  • Gat vell
  • *****
  • Missatges: 2757
  • Karma: 2079
  • Si la música és l'aliment de l'amor, toqueu sempre.
    • Veure Perfil
Re:Emma, de Jane Austen. La presonera de Hartfield
« Respondre #106 el: 09 de Novembre de 2013, 13:19:36 »
Lilackwine, per que no hi fiques cullerada, aquí tot s'ho val.

Mh... No. M'he fet la promesa de no ficar-hi cullerada. Sóc tota prejudicis pel que fa a la Jane Austen i una mica d'orgull, també.  ;)

Que no us agraden les meves cullerades sobre vaques i jugar i ballar a la quadrilla?
Aviat us parlaré de menjars...
“The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid.”  – Jane Austen

gioconda

  • Adult
  • Gat vell
  • *****
  • Missatges: 2555
  • Karma: 1038
  • "A más cómo menos por qué? J. Wagensberg
    • Veure Perfil
Re:Emma, de Jane Austen. La presonera de Hartfield
« Respondre #107 el: 09 de Novembre de 2013, 15:48:56 »

Ja saps que algunes ens  agrada provoca Lilac. Vriska, no he estat prou ràpida, i m'has tret de la punta dels dits les cites.Pel que fa a la comparació del valor de les noies, recordeu que encara en alguns països una dona val el que val el seu  dot.
Jo no he llegit Emma abans però em dóna la sensació que la vida aviat li donarà algun sotrac que la farà evolucionar. I molt em temo que tindrà un problema de pretendents que primer la contrariarà i desprès la farà patir dins el seu context històric i social. Vull dir que els seus problemes potser vistos amb la perspectiva actual són  mínims però per ella seran grans.  No m'acaba de fer el pes el Mister K.
Apa a començar amb la segona part.
La joventut és com un formatge de Gruyere, està plena de forats.

lilacwine

  • Adult
  • Gat vell
  • *****
  • Missatges: 2757
  • Karma: 2079
  • Si la música és l'aliment de l'amor, toqueu sempre.
    • Veure Perfil
Re:Emma, de Jane Austen. La presonera de Hartfield
« Respondre #108 el: 09 de Novembre de 2013, 18:49:40 »
Parlem diners...
Jane Austen sempre parla de diners. A Orgull i prejudici desseguida ens assabentem que el Sr. Bingley té una fortuna de 4.000 o 5.000 lliures i que les terres del Sr. Darcy donen unes rendes de 10.000 lliures l'any i a Seny i sentiments sabem que el Coronel Brandon en té 2.000 l'any i que en Willoughby gasta més que el que li permeten les seves 600 o 700 lliures l'any. Quan no esmenta les annuïtats dels homes o les dots de les dones els signes de diners en els indica amb les mansions, els jardins, els parcs, els mobles, els carruatges, etc.
Llevat de les hereves, com l'Emma, els ingressos de les dones en la ficció de la Jane Austen tenen també sumes annuals: les dones Dashwood (Seny i sentiments) després de perdre Nolan Park (que donava 4.000 lliures l'any) tenen només 500 lliures anuals per totes quatre.
Les hereves, però, tenen grans sumes, com les germanes Bingley, que tenen 20.000 lliures o l'Emma que en té 30.000 i les noies d'aquella família per la qual el Sr. Elton s'interessa que tenen 20.000 lliures cadascuna... Els diners d'aquestes dots s'invertien en bons del govern, que pagaven a un interès del 5%, per tant els ingressos annuals de l'Emma (30.000 lliures), invertits, donaven 1.500 lliures l'any (i això amb diners d'avui vol dir 150.000 dòlars!!!)

Aquest interès que mostra Jane Austen pels diners dels personatges respon al mateix interès dels seus contemporanis per saber què cobrava el veí. I es veu que era públic el que donaven les vicaries, les finques i les grans fortunes. I pel que sembla, no hi havia tant secret com avui dia...

La annualitat més baixa de totes les novel·les de Jane Austen és la de la Sra. Bates, que són 100 lliures l'any. I això només li permet una serventa que fa de tot (la Patty) i tenir llogades dues cambres sobre una botiga, que s'hi arriba pujant una escala estreta i fosca.


"Money", Edward Copeland.

“The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid.”  – Jane Austen

viu i llegeix

  • Adult
  • Gat vell
  • *****
  • Missatges: 2630
  • Karma: 3084
  • Somriu, que si llegeixes és que ets viu
    • Veure Perfil
    • Viu i llegeix
    • Correu
Re:Emma, de Jane Austen. La presonera de Hartfield
« Respondre #109 el: 09 de Novembre de 2013, 22:27:30 »
Per fi m ha arribat el nou exemplar d emma. Beneits bons traductors! N no tes que hi son fins we t ensopegues una mala traduccio. No sapd ben be que passa , pero lalectura no es fluida, t encalles cada tres paraules.en

En el capitol 5, la  conversa entre el cavaller K i la senyora weston parlant de les aptituds que calen per ser una bona esposa. Amb la.mentalitat de s xxi, la cosa xoca. Ve a dir que la senyora weston es una bona esposa perque ha apres a sotmetre la seva voluntat i a fer el que li es demanat. Fins i tot es lamenta que la seva capacitat de patir esta desperdiciada amb un marit tan poc problematic com en weston...

Roser1

  • Adult
  • Avesat
  • ****
  • Missatges: 992
  • Karma: 199
    • Veure Perfil
Re:Emma, de Jane Austen. La presonera de Hartfield
« Respondre #110 el: 09 de Novembre de 2013, 22:57:37 »
L'obssessio amb les xifres dels ingresos dels personatges que comenta la Lilacwine no es monopoli d'Austen. Es una caracteristica de la novel.la realista--no la romantica--anglesa del XIX. Es reveladora d'una cultura, perque no la trobem a la novel.la espanyola de la mateixa epoca ni, que jo sapiga, a la francesa, l'americana o la rusa. S'anomena de tant en tant, pero no amb aquesta assiduitat.

Agustí325

  • Adult
  • Novell
  • *
  • Missatges: 49
  • Karma: 141
    • Facebook
    • Veure Perfil
    • Correu
Re:Emma, de Jane Austen. La presonera de Hartfield
« Respondre #111 el: 10 de Novembre de 2013, 09:19:26 »
En relació amb les crítiques a Emma sembla que els lectors estem molt influits per la mateixa Austen, res no se li escapa, ja ho té previst. En aquests primers vuit capítols ens la mostra molt malament, i ho fa perquè vol. A posta ens la presenta des de la perspectiva de Knightley. És aquest qui al primer capítol ja li diu a Emma que fa mal en dedicar el seu temps a tasques impròpies, ocioses. I al cinqué capítol li diu a la senyora Weston que Emma mai se sometrà a res que demane treball i paciència. Nogensmenys jo crec que aquí Knightley  es passa tres pobles i és Weston qui té raó quan la disculpa maternalment. Jo crec que, com a lectors, ens hem de posar al costat de Weston, perquè sembla que és ella qui aquí representa Austen, que al cap i a la fi hi té una edat i posició social paregudes, com ens ha informat la moderadora. Knightley pel contrari em recorda el capellà i el barber del poble de don Quixot expurgant la biblioteca del seu veí, i don Quixot em fa recordar la mateixa Emma. Aquesta només que vol desfer les malifetes que troba, per exemple, ¿no trobeu que farieu el mateix que ella en assabentar-nos de què una amiga nostra es vol casar amb un camperol "maldestre i brusc", com els de "Granjero busca esposa", un altre reality més adient aquí que "Queremos tanto a Tamara"?
L'aïllament en el si d'una vall o en el cim d'una muntanya, ens fan respirar de sobte un aire nou, però precisament és un aire que vam respirar en un altre temps ... els veritables paradisos són els paradisos que hem perdut.

vainte

  • Adult
  • Gat vell
  • *****
  • Missatges: 1867
  • Karma: 3146
  • II*II
    • Veure Perfil
Re:Emma, de Jane Austen. La presonera de Hartfield
« Respondre #112 el: 10 de Novembre de 2013, 12:24:14 »
El que s'espera en una dona, Emma inclosa, queda molt clar en el capitol tercer quan es descriu l'escola de Mrs. Goddard

Mr. Goddard era directora de un pensionado, no de un instituto ni ninguna otra institución educacional ... donde las muchachas pagan enormes sumas de dinero para perder la salud y convertirse en vanidosas, sino de una verdadera escuela...donde podia enviarse a las muchachas para que adquiriesen una educación moderada que les permitiese abrirse paso en la vida, sin el peligro de verse convertidas en verdaderos prodigios.


Tindre un bon cervell i ser intel·ligent debia ser un suplici, per una dona, en aquella època!!
Sigues tu mateix. Els altres llocs ja estan ocupats. -Oscar Wilde-

Vriská

  • Adult
  • Gat vell
  • *****
  • Missatges: 1956
  • Karma: 2579
  • Llegir. Un llibre a l'any, fa molt estrany. Un cada mes, poca cosa més. Llegir-ne un cada setmana, nomès enceta la gana. Seria un costum mes sa, endinsar-s'hi cada dia per dinar, esmorzar i sopar.
    • Veure Perfil
Re:Emma, de Jane Austen. La presonera de Hartfield
« Respondre #113 el: 10 de Novembre de 2013, 13:14:56 »
En relació amb les crítiques a Emma sembla que els lectors estem molt influits per la mateixa Austen, res no se li escapa, ja ho té previst. En aquests primers vuit capítols ens la mostra molt malament, i ho fa perquè vol.

No es per criticar els llibres d'Austen. Ja fa anys que els vaig llegir i aquest l'estic rellegint.  Però si amb els anys t'ens una altre prespectiva.
Sobre aquest punt també s'ha de dir que tots em tingut 20 anys i que mes qui menys ens pensavemt que ens menjavem al món ens sentiem grans i ho saviem tot (i res de res haviem d'aparendre encara molt). Mirant l'època d'Emma s'en dona i encara no s'havia casat ( i no té intensió com bé diu ella), la comunicació per relacionar-se no es com ara. Avans era molt mes dificil. I llevors potser per ella era una gran proesa en sentir-se gran i tenir hores ocupades.


Ja saps que algunes ens  agrada provoca Lilac. Vriska, no he estat prou ràpida, i m'has tret de la punta dels dits les cites.Pel que fa a la comparació del valor de les noies, recordeu que encara en alguns països una dona val el que val el seu  dot.
Jo no he llegit Emma abans però em dóna la sensació que la vida aviat li donarà algun sotrac que la farà evolucionar. I molt em temo que tindrà un problema de pretendents que primer la contrariarà i desprès la farà patir dins el seu context històric i social. Vull dir que els seus problemes potser vistos amb la perspectiva actual són  mínims però per ella seran grans.  No m'acaba de fer el pes el Mister K.
Apa a començar amb la segona part.


Referent al primer punt quanta raò sobre el dot . Sembla mentida que encara segueixi estan el segle XXI.
I sobre com acavara la veritat sigui fa t'han de temps que el vaig llegir que ja no m'enrecordu mare meva... així que toca anar lleginte'l .

Els llibres tenen els mateixos enemics que l'home. El foc, l'humitat, els animals, el temps i el seu propi contingut.
De  Paul Valéry.

Vriská

  • Adult
  • Gat vell
  • *****
  • Missatges: 1956
  • Karma: 2579
  • Llegir. Un llibre a l'any, fa molt estrany. Un cada mes, poca cosa més. Llegir-ne un cada setmana, nomès enceta la gana. Seria un costum mes sa, endinsar-s'hi cada dia per dinar, esmorzar i sopar.
    • Veure Perfil
Re:Emma, de Jane Austen. La presonera de Hartfield
« Respondre #114 el: 10 de Novembre de 2013, 13:25:37 »
El que s'espera en una dona, Emma inclosa, queda molt clar en el capitol tercer quan es descriu l'escola de Mrs. Goddard

Mr. Goddard era directora de un pensionado, no de un instituto ni ninguna otra institución educacional ... donde las muchachas pagan enormes sumas de dinero para perder la salud y convertirse en vanidosas, sino de una verdadera escuela...donde podia enviarse a las muchachas para que adquiriesen una educación moderada que les permitiese abrirse paso en la vida, sin el peligro de verse convertidas en verdaderos prodigios.


Tindre un bon cervell i ser intel·ligent debia ser un suplici, per una dona, en aquella època!!

Tenia que ser molt mal vista. Les dones com la condició d'Emma no feien les feines de casa però tenia que ser una mica intel·ligent que relacionar-se amb els del seu nivell d'estatus però sense pasar-se sobretot amb els homes. I també posem de les altres dones que segur que per l'esquena les devien criticar.
Sort que ha camviat la cosa.
Els llibres tenen els mateixos enemics que l'home. El foc, l'humitat, els animals, el temps i el seu propi contingut.
De  Paul Valéry.

lilacwine

  • Adult
  • Gat vell
  • *****
  • Missatges: 2757
  • Karma: 2079
  • Si la música és l'aliment de l'amor, toqueu sempre.
    • Veure Perfil
Re:Emma, de Jane Austen. La presonera de Hartfield
« Respondre #115 el: 10 de Novembre de 2013, 14:46:57 »
Knightley pel contrari em recorda el capellà i el barber del poble de don Quixot expurgant la biblioteca del seu veí, i don Quixot em fa recordar la mateixa Emma. Aquesta només que vol desfer les malifetes que troba, per exemple, ¿no trobeu que farieu el mateix que ella en assabentar-nos de què una amiga nostra es vol casar amb un camperol "maldestre i brusc", com els de "Granjero busca esposa", un altre reality més adient aquí que "Queremos tanto a Tamara"?

Em va perfecte que treguis el tema, perquè, certament, igual que Don Quixot i la homònima Emma Bovary, la ment de l'Emma Woodhouse està formada i enganyada per la ficció. (Lionel Trilling). El mateix podem dir de Catherine Morland, la protagonista de Northanger Abbey. Un excés de novel·la gòtica i novel·la sentimental formen la imaginació de les dues protagonistes.
En el cas que ens ocupa, la primera oportunitat que tenim de veure-ho és quan per alguna raó la Sra. Goddard decideix anar a Hartfield acompanyada d'una de les seves alumnes. Segons Mary Waldron (Jane Austen and the Fiction of her Time, en un article amb el següent títol: "Men of sense and silly wives" (Homes assenyats i esposes ximples", que fa referència a un comentari del mateix Sr. Knightley)... Deia que segons Waldron, és la Sra. Goddard qui primer introdueix la Harriet Smith, una alumna de la qual no se'n sap l'origen, per tant filla natural d'algú, i la presenta a casa de l'Emma Woodhouse, la "primera dama" de la societat de Highbury. No sabem perquè la Sra. Goddard tria Harriet d'entre totes les altres alumnes per dur-la a jugar a cartes a casa dels Woodhouse. Per tant, què havia de pensar l'Emma Woodhouse? Doncs que si li presenten a ella, la reina de Highbury, una noia d'obscur orígen, probablement els seus pares hagin de ser gent important.
La imaginació de l'Emma (l'autora ens diu vàries vegades que és una "imaginista") es posa en marxa, animada per aquestes lectures tan poc adients, i també per la sospita que la Sra. Goddard sap més del que diu, sino per què l'hauria portat a conèixer l'Emma? Així que l'Emma té prous indicis per pensar que encara que sigui una filla il·legitima, els pares de la Harriet han de ser "refinats"...
En el segon volum de la novel·la, amb l'arribada de nous personatges, veurem més exemples de com vola la imaginació de l'Emma, nodrida per lectures poc recomanables.

« Darrera modificació: 10 de Novembre de 2013, 14:56:50 per lilacwine »
“The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid.”  – Jane Austen

lilacwine

  • Adult
  • Gat vell
  • *****
  • Missatges: 2757
  • Karma: 2079
  • Si la música és l'aliment de l'amor, toqueu sempre.
    • Veure Perfil
Re:Emma, de Jane Austen. La presonera de Hartfield
« Respondre #116 el: 10 de Novembre de 2013, 15:33:58 »
El que s'espera en una dona, Emma inclosa, queda molt clar en el capitol tercer quan es descriu l'escola de Mrs. Goddard

Mr. Goddard era directora de un pensionado, no de un instituto ni ninguna otra institución educacional ... donde las muchachas pagan enormes sumas de dinero para perder la salud y convertirse en vanidosas, sino de una verdadera escuela...donde podia enviarse a las muchachas para que adquiriesen una educación moderada que les permitiese abrirse paso en la vida, sin el peligro de verse convertidas en verdaderos prodigios.


Tindre un bon cervell i ser intel·ligent debia ser un suplici, per una dona, en aquella època!!

Parlem d'habilitats femenines, els en anglès anomenats "accomplishments". Una exhaustiva llista la trobem a Orgull i Prejudici en boca de la Srta. Bingley, que es vanta de conèixer quines habilitats són (i de tenir-les):

"Una dona ha de tenir un rigorós coneixement de música, de cant, de dibuix, de dansa i de llengües modernes per merèixer aquest mot [accomplished lady]; i apart d'això ha de tenir una cert aire i manera de moure's, de conduïr-se, en el to de veu, en el seu discurs i com s'expressa, d'altrabanda només mereixeria la meitat del mot".
I afegeix el Sr. Darcy, un altre gran lector:
"Tot això ha de posseir, i a tot això ha d'afegir encara una cosa més substancial que és millorar la seva ment amb una lectura exhaustiva."
(Aquesta traducció barroera és meva  ;) )

Però sabem que l'Emma, malgrat que té bones aptituds, i que és molt intel·ligent, no té prou paciència per dedicar-s'hi a consciència.

En el capítol 8, on el Sr. Knightley renya l'Emma perquè s'ha ficat enmig del Sr. Martin i la Harriet, hi trobem una tímida al·lusió al tractat de Mary Wollstonecraft (la mare de la Mary Shelley això la fa àvia de Frankenstein  ;D), Vindicació dels drets de les dones.
"No se'n penedia del que havia fet [Emma]; segui considerant-se millor capacitada per opinar sobre els drets i refinaments de les dones que ell."

Diu Bharat Tandon que Austen tenia punts en comú amb Wollstonecraft pel que fa als efectes sufocants de la cultura de les "habilitats femenines" en les noies, però que a diferència d'Austen, Mary Wollstonecraft proposava alternatives a llarga escala, que es detallen a la seva obra cabdal.


Heus aquí un retrat de l'"àvia de Frankenstein"  ;)


Mary Wollstonecraft (1759-1797)


Afegit:

Diu Janet Todd, a Jane Austen in Context, que aquestes habilitats incloïen diferents elements. Cantar, ballar i tocar un instrument mostraven els cossos de les dones i les maneres, el tracte en trobades socials per tal d'atraure un pretendent. Pintar, dibuixar, estudiar llengües modernes (especialment el francès i l'italià) i habilitats decoratives amb l'agulla mostraven gust i coneixement "refinat" com a indicadors de distinció cultural, com ho feien les arts socials de la conversa, l'art epistolar, el coneixement de les "belles-lettres" (assajos, teatre, poesia, documents sobre viatges) i també el coneixement de "llibres actuals" o publicacions contemporànies (des de mitjans del segle XVIII havia crescut l'interès del públic per la lectura).

Aquestes habilitats feien possible que les dones lluïssin la distinció cultural que alhora demostrava distinció social. Una dona (estem parlant de classes mitja-altes) havia de ser capaç de socialitzar de manera cultivada. Una dona sense aquestes habilitats era una dona "notable" (una dona que sabia d'economia domèstica i poc més). No només es contraposava la dona "hàbil" a la dona "notable" sino que aquestes dues estaven oposades a les dones "erudites" (learned) i les "intel·lectuals" (bluestocking). Aquestes dones no eren aptes pel mercat matrimonial (No sabria on col·locar Mary Wollstonecraft, probablement era les dues coses: erudita i intel·lectual i certament no ho va tenir gaire bé sentimentalment.)
L'erudicció era el coneixement reservat a l'educació dels homes i restringit als homes. Era l'estudi de les llengües clàssiques i bíbliques, discursos analítics i científics,  escriptura controvertida (?), teologia i matemàtica.
« Darrera modificació: 10 de Novembre de 2013, 19:50:03 per lilacwine »
“The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid.”  – Jane Austen

iluro

  • Adult
  • Avesat
  • ****
  • Missatges: 942
  • Karma: 989
    • Veure Perfil
Re:Emma, de Jane Austen. La presonera de Hartfield
« Respondre #117 el: 10 de Novembre de 2013, 19:08:20 »
En aquesta primera part l'autora ens descriu la societat rural anglesa on transcorre la història. De fet, la societat rural rica i la seva manera de passar un temps sense preocupacions.

Potser entre tots estem fent un gra massa amb la caracterització d'Emma i el seu pare: que si castrant manegadora insuportable ... No voldria jo llegir el fòrum sobre Hamlet, que va matar Poloni, va provocar el suïcidi d'Ofèlia i l'execució de Rosencrantz i Guildenstern!
Touche! ::)
Potser són les ànsies de la lectura conjunta (cosa habitual) però des del principi ha semblat una mena de persecució als personatges de la família Woodhouse (i jo no seré qui els defensi).
Emma no pot ser de cap altra manera essent filla de qui és i vivint en un entorn com el que té. Sobretot  on té tanta importància la classe social. I si ens calen més detalls tan dels personatges com de la societat ja tindrem les oportunes aportacions de la moderadora honoris causa austeniana a qui ja no li deu rajar sang de tant fort com es deu estar mossegant la llengua. ;)

La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres.

lilacwine

  • Adult
  • Gat vell
  • *****
  • Missatges: 2757
  • Karma: 2079
  • Si la música és l'aliment de l'amor, toqueu sempre.
    • Veure Perfil
Re:Emma, de Jane Austen. La presonera de Hartfield
« Respondre #118 el: 10 de Novembre de 2013, 20:06:36 »
En aquesta primera part l'autora ens descriu la societat rural anglesa on transcorre la història. De fet, la societat rural rica i la seva manera de passar un temps sense preocupacions.

Potser entre tots estem fent un gra massa amb la caracterització d'Emma i el seu pare: que si castrant manegadora insuportable ... No voldria jo llegir el fòrum sobre Hamlet, que va matar Poloni, va provocar el suïcidi d'Ofèlia i l'execució de Rosencrantz i Guildenstern!
Touche! ::)
Potser són les ànsies de la lectura conjunta (cosa habitual) però des del principi ha semblat una mena de persecució als personatges de la família Woodhouse (i jo no seré qui els defensi).
Emma no pot ser de cap altra manera essent filla de qui és i vivint en un entorn com el que té. Sobretot  on té tanta importància la classe social. I si ens calen més detalls tan dels personatges com de la societat ja tindrem les oportunes aportacions de la moderadora honoris causa austeniana a qui ja no li deu rajar sang de tant fort com es deu estar mossegant la llengua. ;)



Iluro! Ja et trobàvem a faltar.
Tan antipàtica no és l'Emma, al capítol 3, mentre el seu pare (quan pugui us deixaré les opinions de Richard Jenkyns, que el deixa ben galdós al Sr. Woodhouse: és un sol·lipsista, diu, entre altres coses), deia que mentre el seu pare intenta que les convidades Bates i Goddard només mengin les farinetes com ell o uns ous bullits, l'Emma el deixa parlar i els ofereix menjar més satisfactori, com el picadillo de pollastre o les ostres (cuites amb la closca, al forn, amb nata, mantega i farina de galeta).


Per cert, amb l'escampall de llibres que tinc, a vegades em perdo i he posat un "petit" afegitó al post anterior sobre les "habilitats femenines", que no se us passi per alt...
“The person, be it gentleman or lady, who has not pleasure in a good novel, must be intolerably stupid.”  – Jane Austen

turmix

  • Adult
  • Gat vell
  • *****
  • Missatges: 2013
  • Karma: 2291
  • He fet un curs de lectura ràpida i he llegit Guerra i Pau en vint minuts. Parla de Rússia. (Woody Allen)
    • Veure Perfil
Re:Emma, de Jane Austen. La presonera de Hartfield
« Respondre #119 el: 10 de Novembre de 2013, 20:32:00 »
Això de les habilitats femenines em recorda una mica les geishes, però amb l'objectiu opisat de trobar bon marit mentre s'entreté el gènere masculí.

PER PARTICIPAR EN EL FÒRUM, PRIMER T'HAS D'IDENTIFICAR O REGISTRAR-T'HI
 

Iniciativa de:
Institució de les Lletres Catalanes
Col·labora:
Vilaweb Tv3 Catalunya Radio
Generalitat de Catalunya 100% lectors

Pla Nacional de Lectura 2012-2016

© 2018 Generalitat de Catalunya, tots els drets reservats.

Segueix-nos a:
Facebook Twitter Flickr