Deprecated: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in /home/quellegeixes/old/app/webroot/forum/Sources/Load.php(183) : runtime-created function on line 3
petit espai - Fòrum Ploma - Què Llegeixes?

Fòrum

PER PARTICIPAR EN EL FÒRUM, PRIMER T'HAS D'IDENTIFICAR O REGISTRAR-T'HI

Autor Tema: petit espai  (Llegit 26753 cops) rss

Ester F. Matalí

  • Moderadors
  • Avesat
  • ****
  • Missatges: 886
  • Karma: 163
  • Entre llibres, una lectora més.
    • Veure Perfil
    • Correu
Re:petit espai
« Respondre #165 el: 08 de Març de 2014, 21:26:53 »
Que maco tot això que dieu, Carla i Margalovi.

El poema que has compartit de Marçal, Carla, el vaig utilitzar fa ben poc en un moment molt dolorós, precisament. La poesia ho remou tot!

Gràcies!

Seguiu-nos a FB i a TwT!
https://www.facebook.com/quellegeixes
https://twitter.com/quellegeixes
"No menyspreéssiu mai la persistència dels pescadors de canya. " Joan Salvat-Papasseit

Carla

  • Adult
  • Gat vell
  • *****
  • *
  • Missatges: 4844
  • Karma: 2782
  • Res no és mesquí, ni cap hora és isarda.
    • Veure Perfil
    • Correu
Re:petit espai
« Respondre #166 el: 09 de Març de 2014, 19:03:11 »
A mi m'ha ajudat en moments molt dolorosos, també... És un cant a l'esperança, penso.

Ester F. Matalí

  • Moderadors
  • Avesat
  • ****
  • Missatges: 886
  • Karma: 163
  • Entre llibres, una lectora més.
    • Veure Perfil
    • Correu
Re:petit espai
« Respondre #167 el: 09 de Març de 2014, 21:03:15 »
Completament d'acord! Demà us plantejarem una dosi poètica... a veure què n'opineu!

Bona setmana!
« Darrera modificació: 10 de Març de 2014, 10:36:09 per Ester F. Matalí »
Seguiu-nos a FB i a TwT!
https://www.facebook.com/quellegeixes
https://twitter.com/quellegeixes
"No menyspreéssiu mai la persistència dels pescadors de canya. " Joan Salvat-Papasseit

Xavier Montoliu

  • Adult
  • Novell
  • *
  • Missatges: 10
  • Karma: 6
    • Veure Perfil
Re:petit espai
« Respondre #168 el: 10 de Març de 2014, 10:15:31 »
bon dia i bona poesia,

coincideixo amb la Montserrat Abelló, quan diu que la poesia ha de dir la "teva veritat", altrament, no funciona. la del Francesc Garriga també és així, i enmig de la seva saviesa, a vegades una mica sornaguera, hi ha aquesta duresa de la realitat, del seu jo, penso. em va agradar el tractament que feia d'un conte popular i com més enllà d'aquestes aparença d'innocència, m'agrada el seu compromís amb la lletra ("hi vull que m'acompanyin fns a l'última lletra")-com el compromís de l'Abelló, també.

i el seu contacte amb poetes joves segurament es deu al fet també que ell, com l'Abelló, siguin dos mestres de noves generacions.

per cert, us enganxo un youtube de la Mariona Sagarra cantant la divisia de la Montserrat.

quina constel·lació de poetes! Abelló, Marçal i Moll!

precisament aquest divendres, a Pròleg hi ha la presentació dels poemes "religiosos" de la Maria-Mercè Marçal, que ha preparat Fina Llorca. el llibre es diu En el nom de la Mare. La presentació és a les 19h.

us enganxo aquest poema:

T'he negat
mare
tres cops
i cent.
I cap gall no cantava
defora.
Són cegues, sordes, mudes
les nostres traïcions.
I la derrota.

què us sembla? el tractament d'un episodi clàssic, com el de les traïcions anunciades per Jesús a Pere, és reprès ara d'una manera que va més enllà de la reivindicació femenina -que també: el de les negacions, molt lligat als compromisos, no trobeu?

de la Moll, si us ve de gust sentir-la en directe, precisament aquest dijous, a l'Espai Betúlia de Badalona, reciten la Sònia Moll i l'Àngels Gregori. els poemes de la Moll de compromís amb la seva Mare són aclaparadors, i ben be d'aquest jo, compromés amb qui li ha donat la vida.

ja que parlàvem d'Abelló i Marçal, encara una altra informació. la presentació de la traducció anglesa de Raó del cos, de la Marçal, feta per l'Abelló. dijous vinent dia 20, a la Central, a les 19h30, que aquest dimecres es presenta a Londres, juntament amb la seva traducció de l'antologia de poemes d'amor: Fifty Love Poems.

i sí, la poesia ens acompanya en els moments durs, però també ens la resta de moments, i com diu la Carla, és el llenguatge de l'esperit.
« Darrera modificació: 10 de Març de 2014, 12:47:33 per Xavier Montoliu »

Margalovi

  • Adult
  • Hàbil
  • **
  • Missatges: 390
  • Karma: 616
    • Veure Perfil
    • Correu
Re:petit espai
« Respondre #169 el: 10 de Març de 2014, 13:47:42 »
bon dia i bona poesia,

ja que parlàvem d'Abelló i Marçal, encara una altra informació. la presentació de la traducció anglesa de Raó del cos, de la Marçal, feta per l'Abelló. dijous vinent dia 20, a la Central, a les 19h30, que aquest dimecres es presenta a Londres, juntament amb la seva traducció de l'antologia de poemes d'amor: Fifty Love Poems.


Moltíssimes gràcies per compartir aquesta informació, Xavier, per poc que pugui hi aniré. Sempre que assisteixo a algun acte de la Montserrat penso que per llei de vida potser serà el darrer. Sentir-la recitar, amb la seva veu trencada que va agafant força a mesura que parla, no té preu.

Ester F. Matalí

  • Moderadors
  • Avesat
  • ****
  • Missatges: 886
  • Karma: 163
  • Entre llibres, una lectora més.
    • Veure Perfil
    • Correu
Re:petit espai
« Respondre #170 el: 11 de Març de 2014, 08:01:54 »
"Si parlem de mares, per comparar-la amb un poeta contemporani viu, haig de tornar a recórrer a la Sònia Moll, vaig pensar. Però llavors vaig estar navegant una estona i vaig topar amb un article d'Antoni Clapés a Núvol i amb Philippe Jaccottet que és un poeta molt gran (1933) però, al capdavall, una veu actual. Us deixo un petit fragment, doncs, que parla de la mort de la mare.

Sí, seguim en el llibre segon, el del dol per la mare: són uns poemes estremidors –però del tot allunyats del sentimentalisme xaró en què podia haver caigut a l’hora de fer un llibre així. Els records de la mare ara estan “enterrats/ i la meva orella enganxada a l’herba;/ a través del tro de la seva pròpia por i dels/ i dels xerrics dels insectes, la sento gemegar./ Doneu-li el nom que vulgueu,/ però ella és allí/ ben segur, està a sota, obscura. I plora.” Aleshores, “Em redreço amb esforç i miro:/ diríeu que hi ha tres llums./ La del cel, la que des d’allà dalt/ es vessa vers mi i s’esborra,/ i la que la meva mà en traça l’ombra damunt la pàgina.// La tinta seria l’ombra.”

Suposo, jo no en sé gens de tot això, que el to és absolutament contrari al de la Marçal ja que, pel que he llegit, la poeta el que fa amb aquest poema que comparteix en Xavier és mostrar "l'odi" mític envers la mare, tal com abans ho havia fet Beauvoir. Us deixo l'article per si us fa gràcia investigar: http://www.hermeneia.net/treballs_pdf/e1/2/jaume_marfany/jmarfany.pdf
« Darrera modificació: 13 de Març de 2014, 07:54:48 per Ester F. Matalí »
Seguiu-nos a FB i a TwT!
https://www.facebook.com/quellegeixes
https://twitter.com/quellegeixes
"No menyspreéssiu mai la persistència dels pescadors de canya. " Joan Salvat-Papasseit

clint

  • Adult
  • Gat vell
  • *****
  • Missatges: 2943
  • Karma: 4552
  • Alégrame el día
    • Veure Perfil
    • Correu
Re:petit espai
« Respondre #171 el: 13 de Març de 2014, 16:40:06 »
Dicen que estamos en el antedía,
yo diría. no sé ni dónde estaremos.
Ramos de sombra por los pies, y ramos
de sombra en el balcón de la agonía.

Madera dulce de la luz: estría
triste del día que se va. Nos vamos.
Más que lavar el alba, sombreamos
el abanico de la noche fría.

Prefiero fabricar un alba bella
para mí solo. Para ti: de todos,
de todos modos no contéis con ella.

Otros vendrán. Verán lo que no vimos.
Yo ya ni sé, con sombra hasta los codos,
por qué nacemos, para qué vivimos.

Yo soy aquél que ayer no mas decía. Blas de Otero
« Darrera modificació: 03 de Juny de 2014, 10:27:08 per clint »

Ester F. Matalí

  • Moderadors
  • Avesat
  • ****
  • Missatges: 886
  • Karma: 163
  • Entre llibres, una lectora més.
    • Veure Perfil
    • Correu
Re:petit espai
« Respondre #172 el: 14 de Març de 2014, 09:04:52 »
Magnífica, Clint. No he llegit gairebé res d'aquest autor. L'apunto a la llista de PENDENTS (en majúscula, de gran que és la llista).
Seguiu-nos a FB i a TwT!
https://www.facebook.com/quellegeixes
https://twitter.com/quellegeixes
"No menyspreéssiu mai la persistència dels pescadors de canya. " Joan Salvat-Papasseit

Raviel Beut-rom

  • Adult
  • Hàbil
  • **
  • Missatges: 364
  • Karma: 106
    • Veure Perfil
    • Correu
Re:petit espai
« Respondre #173 el: 14 de Març de 2014, 14:25:55 »
Us proposo el meu poema preferit, que encara i cada vegada em produeix calfreds, de tanta potència simbòlica i evocadora.

Senyores i senyors, de Gérard de Nerval...


El Desdichado

Je suis le Ténébreux, - le Veuf, - l'Inconsolé,
Le Prince d'Aquitaine à la Tour abolie :
Ma seule Étoile est morte, - et mon luth constellé
Porte le Soleil noir de la Mélancolie.

Dans la nuit du Tombeau, Toi qui m'as consolé,
Rends-moi le Pausilippe et la mer d'Italie,
La fleur qui plaisait tant à mon coeur désolé,
Et la treille où le Pampre à la Rose s'allie.

Suis-je Amour ou Phoebus ?... Lusignan ou Biron ?
Mon front est rouge encor du baiser de la Reine ;
J'ai rêvé dans la Grotte où nage la Sirène...

Et j'ai deux fois vainqueur traversé l'Achéron :
Modulant tour à tour sur la lyre d'Orphée
Les soupirs de la Sainte et les cris de la Fée.

Carla

  • Adult
  • Gat vell
  • *****
  • *
  • Missatges: 4844
  • Karma: 2782
  • Res no és mesquí, ni cap hora és isarda.
    • Veure Perfil
    • Correu
Re:petit espai
« Respondre #174 el: 14 de Març de 2014, 17:41:16 »
Només puc dir : chapeau! Magnífic!

Raviel Beut-rom

  • Adult
  • Hàbil
  • **
  • Missatges: 364
  • Karma: 106
    • Veure Perfil
    • Correu
Re:petit espai
« Respondre #175 el: 14 de Març de 2014, 18:46:19 »
...m'agrada que t'agradi!

Ester F. Matalí

  • Moderadors
  • Avesat
  • ****
  • Missatges: 886
  • Karma: 163
  • Entre llibres, una lectora més.
    • Veure Perfil
    • Correu
Re:petit espai
« Respondre #176 el: 15 de Març de 2014, 09:16:00 »
A mi també m'ha agradat molt, Raviel. I aprofitant que és dissabte, comparteixo el "meu" (que va canviant amb els anys, és clar) i que és aquest de Wislawa Szymborska:

Una de la pila

Sóc qui sóc.
Casualitat inconcebible
com totes les casualitats.
Uns altres avantpassats
podien haver estat els meus
i jo hauria abandonat
un altre niu,
o m'hauria arrossegat coberta d'escates
de sota d'algun arbre.
Al vestuari de la natura
hi ha molts vestits.
Vestit d'aranya, de gavina, de rata muntanyenca.
Cadascun d'ells, com fet a mida,
el vestim amb conformitat
fins que s'esparraca.
Jo tampoc no he triat
però no em queixo.
Podia haver estat algú
molt menys individual.
La part d'un banc de peixos, d'un formiguer, d'un eixam,
una partícula del paisatge sacsejada pel vent.
Algú molt menys feliç,
criat per a un abric de pells
o per a una taula nadalenca,
quelcom que es belluga sota un vidre de microscopi.
Un arbre clavat a la terra
al qual s'acosta un incendi.

Una herba trepitjada
per la cursa d'esdeveniments incomprensibles.
Un tipus d'astre malastruc
que brilla per a algunes persones.

I si fes por a la gent,
o tan sols fàstic,
o tan sols compassió?

I si hagués nascut
no pas a la tribu on em calia néixer
i es tanquessin els camins a davant meu?

El destí, fins ara,
ha estat benèvol amb mi.
Podia no haver-me estat donat
recordar els bons moments.
Se'm podia haver privat
de la tendència a comparar.
Podia haver estat jo mateixa,
però sense capacitat de sorpresa,
cosa que hauria significat
haver estat algú ben diferent.

La traducció al català és de Júlia Costa a partir d'una versió castellana de Gerardo Beltrán. El vaig trobar aquí: http://lapanxadelbou.blogspot.com.es/2012/02/wislava-szymborska-comiat.html
« Darrera modificació: 15 de Març de 2014, 09:19:16 per Ester F. Matalí »
Seguiu-nos a FB i a TwT!
https://www.facebook.com/quellegeixes
https://twitter.com/quellegeixes
"No menyspreéssiu mai la persistència dels pescadors de canya. " Joan Salvat-Papasseit

Carla

  • Adult
  • Gat vell
  • *****
  • *
  • Missatges: 4844
  • Karma: 2782
  • Res no és mesquí, ni cap hora és isarda.
    • Veure Perfil
    • Correu
Re:petit espai
« Respondre #177 el: 15 de Març de 2014, 17:05:10 »
No sé triar "El poema de la meva vida". N'hi ha hagut molts, segons els moments. "Divisa", de M. Mercè Marçal, perquè comparteixo totalment el que diu : jo també he nascut dona, de classe obrera i nació oprimida, i també he estat, per això, tres cops rebel... Posats a quedar-me'n algun que transcendeixi moments i èpoques vitals, he de triar-ne dos : "A un olmo seco", de Machado, i "Salveu-me els ulls", de Martí i Pol. M'emociono fins a les llàgrimes amb qualsevol dels dos. I me'ls sento molt endins : jo també, com l'om del poema i com el poeta espero un miracle de la primavera; i jo també voldria transcendir la meva mort a través de la mirada. Us els copio, tot i que sé que tots els deveu conèixer :

Al olmo viejo, hendido por el rayo
y en su mitad podrido,
con las lluvias de abril y el sol de mayo,
algunas hojas verdes le han salido.

¡El olmo centenario en la colina
que lame el Duero! Un musgo amarillento
le mancha la corteza blanquecina
al tronco carcomido y polvoriento.

No será, cual los álamos cantores
que guardan el camino y la ribera,
habitado de pardos ruiseñores.

Ejército de hormigas en hilera
van trepando por él, y en sus entrañas
urden sus telas grises las arañas.

Antes que te derribe, olmo del Duero,
con su hacha el leñador, y el carpintero
te convierta en melena de campana,
lanza de carro o yugo de carreta;
antes que rojo en el hogar, mañana,
ardas de alguna mísera caseta,
al borde de un camino;
antes que te descuaje un torbellino
y tronche el soplo de las sierras blancas;
antes que el río hasta la mar te empuje
por valles y barrancas,
olmo, quiero anotar en mi cartera
la gracia de tu rama verdecida.

Mi corazón espera
también, hacia la luz y hacia la vida,
otro milagro de la primavera.

                                  Antonio Machado

Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Salveu-me la mirada; que no es perdi!
Tota altra cosa em doldrà menys, potser
perquè dels ulls me'n ve la poca vida
que encara em resta, i és pels ulls que visc
adossat a un gran mur que s'enderroca.
Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer
fins a l'altura màgica del gest,
ara que el gest se'm menja mitja vida
i en cada mot vull que s'hi senti el pes
d'aquest cos feixuguíssim que no em serva.
Pels ulls em reconec i em palpo tot
i vaig i vinc per dins l'arquitectura
de mi mateix, en un esforç tenaç
de percaçar la vida i exhaurir-la.
Pels ulls puc sortir a fora i beure llum
i engolir món i estimar donzelles,
desfermar el vent i aquietar la mar,
colrar-me al sol i amarar-me de pluja.
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Viuré, bo i mort, només en la mirada.

                                Miquel Martí i Pol
« Darrera modificació: 15 de Març de 2014, 17:07:16 per Carla »

elveidedalt

  • Adult
  • Destre
  • ***
  • Missatges: 673
  • Karma: 4817
  • La literatura no es más que un sueño dirigido (J. L. Borges)
    • Facebook
    • Twitter
    • Veure Perfil
    • Malerudeveure't
    • Correu
Re:petit espai
« Respondre #178 el: 16 de Març de 2014, 23:48:29 »
Ara no sé si calia dir aquí el poema de la meva vida o si la meva vida és un poema (la meva visa sí que l'és), però veig que aneu traient a col·lació poetes de nivell i jo us aporto un que em va marcar, i molt, en la meva joventut (fa dos dies, doncs).  ::)

Un de Rainer Maria Rilke: La cançó d'amor i de mort del corneta Chistoph Rilke, amb traducció de Carles Riba. Nivelazo!
Us recomanaria tot el llibre sencer (es brevíssim), però n'assenyalo un fragment. No cal dir que és prosa poètica; poesia, doncs.

"La cambra de la torre és fosca.
Però ells es fan claror a la cara amb llurs somriures. Palpen davant d'ells com uns cecs i troben l'altre com una porta. GAirebé com infants que tenen basarda de la nit, s'estrenyen l'un dins l'altre. I amb tot no tenen por. No hi ha res que sigui contra ells: cap ahir, cap demà; perquè el temps s'ha esfondrat. I ells floreixen de disn les seves runes.
Ell no demana: "El teu marit?"
Ella no demana: "El teu nom?"
Sí, s'han trobat a fi d'ésser un nou llinatge l'un per l'altre.
Es donarà cent noms nous i tornaran a llevar-se'ls, com qui lleva una arracada."
« Darrera modificació: 16 de Març de 2014, 23:54:27 per elveidedalt »

Ester F. Matalí

  • Moderadors
  • Avesat
  • ****
  • Missatges: 886
  • Karma: 163
  • Entre llibres, una lectora més.
    • Veure Perfil
    • Correu
Re:petit espai
« Respondre #179 el: 17 de Març de 2014, 09:12:41 »
Brutals, totes. Gràcies per compartir-les!

Seguint amb aquell exercici "pseudo-comparatista" que va provocar-me la intervenció d'en Xavier, tenia desats aquests dos poemes sobre la llibertat. La meva intenció era, com us vaig comentar, mostrar el mateix tema tractat per poetes actuals però de diferents generacions o diferents maneres de fer. Us deixo dos poemes sobre la Llibertat i un vídeo del "poeta jove" que a mi, salvant totes les distàncies, em fa pensar en Enric Casasses. No sé què en pensareu, vosaltres.

LA LLIBERTAT
Joan Margarit

La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Va començar en les places
de toros amb cadires a la sorra
en les primeres eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat són els infants jugant
al fossat del castell de Montjuïc.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat.
Les cançons prohibides.
Una forma d’amor, la llibertat.


-----------------------

LA LLIBERTAT
David Caño

La llibertat és un estat permanent
sense fronteres,
és oferir amor clandestí
com una droga
a plena llum del dia,
és no claudicar en l'intent,
és sincerar-te.

La llibertat és conviure
amb el desordre del desig
i no justificar-te,
és blasfemar
i fugir dels visionaris,
és condemnar-te a l'oblit
dels capatassos,
és dignificar mots tals com
Revolució, Insurgència,
Autoorganització.

La llibertat és desmitificar
i fer caure totes les estàtues,
és suprimir, definitivament, la falsa amistat
amb traïdoria,
és profanar la voluntat de control del misticisme,
és oblidar el pecat, la mala consciència,
els remordiments de la moral
perversa, que t'han incultat en escoles tenebroses
com palaus,
com presons,
                         amb patis enormes
on només podies donar voltes.

La llibertat és un hemiscicle buit,
un mentider coix, un dictador mut,
una rumba dansant al voltant d'una foguera,
les calces de la cambrera fent de bandera
                                                          negra
a l'estenedor de les il·lusions
complertes, de les utopies acabades,
de les conviccions que han deixat de presumir,
de les cançons que han deixat de ser himnes,
mentre l'últim ideari ens escalfa els peus,
i ens ajuda a fer el sopar...

La llibertat és treballar poc i llegir molt,
és abandonar el llibre sempre que puguis,
és suprimir el prefix de la paraula sexual,
és estimar i punt.
És descobrir el plaer i potenciar-lo,
és emancipar-te del tedi,
és la vida juganera,
creativa, la pervivència del dubte,
l'abolició de la condemna,

I tu, de quin color dius que és
la llibertat?

David Caño. Vídeo.
Seguiu-nos a FB i a TwT!
https://www.facebook.com/quellegeixes
https://twitter.com/quellegeixes
"No menyspreéssiu mai la persistència dels pescadors de canya. " Joan Salvat-Papasseit

PER PARTICIPAR EN EL FÒRUM, PRIMER T'HAS D'IDENTIFICAR O REGISTRAR-T'HI
 

Iniciativa de:
Institució de les Lletres Catalanes
Col·labora:
Vilaweb Tv3 Catalunya Radio
Generalitat de Catalunya 100% lectors

Pla Nacional de Lectura 2012-2016

© 2018 Generalitat de Catalunya, tots els drets reservats.

Segueix-nos a:
Facebook Twitter Flickr