Més llibresBiblioteca QL

El juego del Angel
El juego del Angel

Ruiz Zafón, Carlos

Si una estructura i una manera d’escriure funcionen, perquè canviar-la? Això es deuria demanar el bo de Zafón després de l’èxit assolit amb el celebèrrim La sombra del viento.
Parlar de la trama del llibre a aquestes alçades deu ser baladí. L’inici de l’obra ja marca una pauta: “Un escritor nuca olvida la primera vez que acepta unas monedas o un elogio a cambio de una historia. Nunca olvida la primera vez que siente el dulce veneno de la vanidad en la sangre y cree que, si consigue que nadie descubra su falta de talento, el sueño de la literatura será capaz de poner techo sobre su cabeza, un plato caliente al final del día y lo que más anhela, su nombre impreso en un miserable pedazo de papel que seguramente vivirá más que él. Un escritor está condenado a recordar ese momento porque para entonces ya está perdido y su alma tiene precio.»
David Martín és un jove a qui la mare va abandonar, a ell i al seu pare, quan era petit. El pare, vigilant en un diari de poca volada, morirà en un estrany atemptat i el fill ocuparà el seu càrrec, amb tan sols quinze anys. Aviat les seves ínfules literàries seran aprofitades pel redactor en cap que, auspiciat pel mecenes del diari, Pedro Vidal li encarrega una novel·la fulletonesca per lliuraments. Serà La ciudad de los malditos. I és un èxit. Rebrà un curiós regal d’un admirador misteriós (Andrea Corelli) que, temps després, acabarà fent-li una sorprenent proposta. Una proposta que coincideix en un punt baix del seu tarannà vital: un metge li diagnostica una mort segura i prompta. Indefectiblement, el Faust de Goethe ens ve a la memòria. David té en Pedro Vidal, un ricatxo de la burgesia barcelonina un segon pare i un aliat literari. L’amor per Cristina, la filla del xofer de Vidal, el té trasbalsat. Amb ella ajuda a refer del tot una novel·la fallida del seu mentor que acabarà sent un èxit; mentre que una de pròpia, acabarà en el major dels fracassos. Són les primeres passes del protagonista en un món que li serà hostil.
El món de la literatura, de la metaliteratura, torna a ser present en aquesta obra. Zafón és un enamorat dels llibres i ho explicita amb sentit de l'humor. I l'obra té uns lligams evidents amb l’anterior: uns llibreters de vell, el senyor Sempere i el seu fill (que és el pare de Daniel, el protagonista de La sombra del viento) són els amics de David. Ell també coneixerà (i donarà a conèixer a la seva jova ajudant, la Isabelle) al Cementiri dels Llibres Oblidats, que regenta el misteriós Isaac Monfort. Un llibre estrany, demoníac, Lux Atenena, que trobarà en el Cementir i )indrà també un paper en el desllorigador final.
En definitiva, una trama semipolicíaca en un context on es mesclen a parts iguals la intriga, la passió amorosa i la tragèdia. Ho toca tot el noi. El final, que no us aixafaré, és un còctel de happy end i nostàlgica venjança.

@ El veí de dat

Si detectes algun error o coneixes alguna nova traducció, sisplau fes-nos-ho saber aquí.

Data actualització fitxa 20-08-2013

Ressenya escrita per
elveidedalt
Valoració: 5,7 (153 vots)
Gènere: Novel·la
Planeta (2008)
Al prestatge de 61 quellegistes
Al e-reader de 3 quellegistes
L'han llegit 91 quellegistes
El volen llegir 8 quellegistes

Fes-ho córrer

Pots llegir i escriure sobre aquest llibre i/o l'autor en els fils de discussió següents:

12 membres de Què llegeixes diuen d'aquest llibre:

  • En acabar la lectura d’aquesta novel·la, el cos em demanava tornar a llegir “L’ombra del vent”, per enllaçar les dues històries… Conservo un bon record però no recordo massa els detalls.

    (SATIE)

    Valoració: Si2 No0

  • No em va convéncer. Vaig tenir la sensació que s'aprofitava de l'èxit de "La sombra..." i ja no sabia què més posar-hi per mantenir l'atenció del personal.

    (cala trons)

    Valoració: Si1 No0

  • Hi ha llibres que es llegeixen i altres que es consumeixen. Dels que consumim, no en recordem els detalls. Un cop devorats, no en queda res.

    Valoració: Si1 No0

  • A mi m'ha enganxat desde el principi, igual que "L'ombra del vent", es interesant, intrigant i el millor de tot, mentre llegeixes t'oblides de la resta del mon.

    (vida)

    Valoració: Si0 No0

  • La història és bona, enganxa, però, pel meu gust, una mica macabra.

    (Patufet)

    Valoració: Si0 No0

  • Després d'haver llegit La sombra del viento aquesta novel·la emva decebre. Sí, enganxa, però la vaig trobar macabra i un xic pesada, com si l'autor volgués repetir l'èxit del primer llibre.

    (La Mentidera)

    Valoració: Si0 No0

  • Aquesta novel•la és un gran déjà vu, però sincerament, si fos l'obra d'un escriptor novell estaria tothom admirat.

    (Ivan B C)

    Valoració: Si0 No0

  • Algú va entendre el final? Mira que l'he llegit dues vegades però no acabo de lligar alguns caps.

    (noiett)

    Valoració: Si0 No0

  • Despres de llegir La sombra del viento, El juego del Angel em va decepcionar una mica. Es un bon llibre, encara que es fa una mica pesat, pero crec que no esta a l'altura de la La sombra del Viento.

    (GiselaFV5)

    Valoració: Si0 No0

  • Es pot resumir en un mot: patiment. No li veus el suc. L'ombra del vent era cent vegades millor.

    (lectoraperplaer)

    Valoració: Si0 No0

  • Em va decebre força. Al principi m'agradava però mentre anava passant pàgines cada cop m'agradava menys. Pensava que l'autor s'hi hauria esforçat més. Em quedo amb "La Sombra del Viento" de lluny.

    (Ashlar)

    Valoració: Si0 No0

  • Un bon llibre que t'enganxa i et torna a fer entrar en el misteri, la intriga, els personatges i les situacions de la Barcelona del segle passat. Tot i així, no arriba a superar "L'ombra del vent"

    (Xavi.Sbd)

    Valoració: Si0 No0

Mes llibres

Iniciativa de:
Institució de les Lletres Catalanes
Col·labora:
Vilaweb Tv3 Catalunya Radio
Generalitat de Catalunya 100% lectors

Pla Nacional de Lectura 2012-2016

© 2018 Generalitat de Catalunya, tots els drets reservats.

Segueix-nos a:
Facebook Twitter Flickr