Més llibresBiblioteca QL

El juego del Angel
El juego del Angel

Ruiz Zafón, Carlos

Si una estructura i una manera d’escriure funcionen, perquè canviar-la? Això es deuria demanar el bo de Zafón després de l’èxit assolit amb el celebèrrim La sombra del viento.
Parlar de la trama del llibre a aquestes alçades deu ser baladí. L’inici de l’obra ja marca una pauta: “Un escritor nuca olvida la primera vez que acepta unas monedas o un elogio a cambio de una historia. Nunca olvida la primera vez que siente el dulce veneno de la vanidad en la sangre y cree que, si consigue que nadie descubra su falta de talento, el sueño de la literatura será capaz de poner techo sobre su cabeza, un plato caliente al final del día y lo que más anhela, su nombre impreso en un miserable pedazo de papel que seguramente vivirá más que él. Un escritor está condenado a recordar ese momento porque para entonces ya está perdido y su alma tiene precio.»
David Martín és un jove a qui la mare va abandonar, a ell i al seu pare, quan era petit. El pare, vigilant en un diari de poca volada, morirà en un estrany atemptat i el fill ocuparà el seu càrrec, amb tan sols quinze anys. Aviat les seves ínfules literàries seran aprofitades pel redactor en cap que, auspiciat pel mecenes del diari, Pedro Vidal li encarrega una novel·la fulletonesca per lliuraments. Serà La ciudad de los malditos. I és un èxit. Rebrà un curiós regal d’un admirador misteriós (Andrea Corelli) que, temps després, acabarà fent-li una sorprenent proposta. Una proposta que coincideix en un punt baix del seu tarannà vital: un metge li diagnostica una mort segura i prompta. Indefectiblement, el Faust de Goethe ens ve a la memòria. David té en Pedro Vidal, un ricatxo de la burgesia barcelonina un segon pare i un aliat literari. L’amor per Cristina, la filla del xofer de Vidal, el té trasbalsat. Amb ella ajuda a refer del tot una novel·la fallida del seu mentor que acabarà sent un èxit; mentre que una de pròpia, acabarà en el major dels fracassos. Són les primeres passes del protagonista en un món que li serà hostil.
El món de la literatura, de la metaliteratura, torna a ser present en aquesta obra. Zafón és un enamorat dels llibres i ho explicita amb sentit de l'humor. I l'obra té uns lligams evidents amb l’anterior: uns llibreters de vell, el senyor Sempere i el seu fill (que és el pare de Daniel, el protagonista de La sombra del viento) són els amics de David. Ell també coneixerà (i donarà a conèixer a la seva jova ajudant, la Isabelle) al Cementiri dels Llibres Oblidats, que regenta el misteriós Isaac Monfort. Un llibre estrany, demoníac, Lux Atenena, que trobarà en el Cementir i )indrà també un paper en el desllorigador final.
En definitiva, una trama semipolicíaca en un context on es mesclen a parts iguals la intriga, la passió amorosa i la tragèdia. Ho toca tot el noi. El final, que no us aixafaré, és un còctel de happy end i nostàlgica venjança.

@ El veí de dat

Si detectes algun error o coneixes alguna nova traducció, sisplau fes-nos-ho saber aquí.

Data actualització fitxa 20-08-2013

Ressenya escrita per
elveidedalt
Valoració: 5,7 (153 vots)
Gènere: Novel·la
Planeta (2008)
Al prestatge de 61 quellegistes
Al e-reader de 3 quellegistes
L'han llegit 91 quellegistes
El volen llegir 8 quellegistes

Fes-ho córrer

Mes llibres

Iniciativa de:
Institució de les Lletres Catalanes
Col·labora:
Vilaweb Tv3 Catalunya Radio
Generalitat de Catalunya 100% lectors

Pla Nacional de Lectura 2012-2016

© 2018 Generalitat de Catalunya, tots els drets reservats.

Segueix-nos a:
Facebook Twitter Flickr